QUERALBS

Queralbs és un municipi que forma part de la comarca del Ripollès. El terme municipal té una extensió de 94 km2 i el pobles està a 1.236 m d'altitud. Els límits del terme municipal són al nord amb Montlluís, a l'est amb Setcases, al sud amb Ribes de Freser i a l'oest amb Sallagosa.

Té agregats els nuclis de Fustanyà, La Farga, Núria, Rialb, Serrat i Vilamanya.

La primera menció de Queralbs és com «Keros Albos» en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell l'any 839, on tambè és citat Fustiniano (Fustanyà).

L'església romànica de Sant Jaume de Queralbs és del segle X.

A Queralbs hi ha una parada de la Cremallera de Núria.

Entitats i població (2005)
La Farga, 4
Fustanyà 12
Núria 2
Queralbs 156
Rialb 0
Serrat 22
Vilamanya 6

Festa major:
25 de juliol.

Economia
Gràcies a la seva situació privilegiada en mig de pastures, l'economia de Queralbs està basada en la ramaderia, destacant els ramats d'ovelles i vaques. L'agricultura és pràcticament inexistent.

Al 1903 es va inaugurar la primera central hidroelèctrica de les cinc que existeixen a l'àrea. Totes elles són centrals de poca potència, inferiors als 3.000 kw. La principal font d'ingressos és actualment el turisme.

Història
Per tot el terme municipal es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític inferior.

La primera menció històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell al 836 (d'aquí el lema de "poble mil·lenari"). Durant els segles XI i XII, les zones de pastura del municipi estaven sota el senyoriu de dos dels principals monestirs de l'època: les de Coma de Vaca i Coma de Freser van ser cedides pel comte Oliba Cabreta al 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses; al 1087, Guillem Ramon de Cerdanya va cedir la zona de la Vall de Núria al Monestir de Ripoll.

Durant el segle XIII les terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50 sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el segle XIV Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres de la família Montclar.

El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants.

Cultura
L'església romànica de Queralbs es remunta a finals del segle X. Va ser construïda per substituir l'anterior, consagrada al 978. Està dedicada a Sant Jaume i és de nau única amb absis i volta lleugerament apuntada que es creu va ser afegida al segle XV. El seu nártex està compost per sis arcades suportades per columnes rematades per capitelles. A l'interior del temple es conserva una còpia d'un retaule gòtic del segle XIV, actualment exposat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El campanar és de torre i se situa en la zona nord del temple.

En l'agregat de Fustanyà es troba una altra església romànica. Erigida el segle XII, és de nau única amb absis i volta apuntada. La porta encara conserva els ferratges originals. La portalada està formada per arquivoltes degradades. Durant una de les múltiples restauracions que ha sofert el temple se li va afegir un nártex. Al 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de la Edat Mitjana.

Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs. Apareix documentat en una ordre dictada per Pere III al 17 de març de 1375 en la qual es concedia un privilegi real per preservar la fortalesa. En realitat va ser més una torre de defensa construïda en els segles XIV o XV.

El santuari de Núria està situat en aquest municipi, al nord de la vila. En ell es troba la imatge romànica de la Mare de Déu de Núria.